Intervencions Artístiques en l’Entorn Rural – Artistes

Recorregut/mostra per les Intervencions Artístiques: dansa i arts plàstiques

El plat fort de la jornada del diumenge 4 d’octubre serà el recorregut itinerant on podrem veure les 7 propostes artístiques que intervindran l’entorn de l’Alzina de l’Aguda des dels llenguatges de la Dansa, la Performance i les Arts Plàstiques.

Les propostes presentades seran pròximes al LanDance i al Land Art, creades durant el programa de Residències de Creació i realitzades específicament en el paisatge proper a tragantCamp. Així doncs seran intervencions artístiques site-specific, realitzades per l’entorn i espai específics que cada artista escollirà al voltant del poble de l’Alzina de l’Aguda.

Podrem veure els treballs de:

ANNA FONTANET
MARCOS NÁCAR i MATILDE BASSETTI
EMMA RIBA i DAVID FONT
QUIM VILAGRAN

JAUME AMIGÓ
VÍCTOR MATA
ORIOL TEXIDOR

ANNA FONTANET / … i escoltar l’herba com creix
(dansa)

“… i escoltar l’herba com creix” és una declaració d’intencions. Un llistat de (im)possibilitats, amb la intenció d’alterar amb subtilesa la percepció del silenci, la perspectiva de l’espai i l’instint desnaturalitza’t.

Una proposta que neix com a escissió dels projectes en els quals he estat immersa en aquests darrers anys. La Bestia (2016), Blanc Salvatge (2018), N.A.N -Now Ask Nothing- (en procés de creació). El focus del projecte se centra a generar un espai performatiu basa’t en la percepció sensorial i el joc de redirigir l’atenció dels sentits en el moment i l’espai present.

“És estrany com els sons abstractes i no musicals poden tenir un efecte tan intens a nivell emocional” K.Penderecki

En aquest punt i com a artista sonora no distingeixo entre l’objecte físic i l’objecte sonor. Atès que l’impuls sonor dispara l’imaginari visual i la seva presencia a través del moviment. És precisament en aquesta pseudo-realitat, entre el tangible i l’intangible, allà on es genera la recerca, la desarticulació del pensament, la composició i la meva identitat artística.

Anna Fontanet (Barcelona)– Sóc ballarina freelance i creadora basada a Barcelona. De formació independent i multidisciplinària. Des del 2008 segueixo mestres i coreògrafs amb els quals he tingut una afinitat en la seva manera d’entendre el món, la dansa, el so i les arts digitals.   

El focus de la meva recerca es basa a crear i explorar paisatges sonors i les trajectòries que se n’esdevenen. Mesurant paràmetres físics en relació amb el pensament crític contemporani. La superposició del temps i dels esdeveniments entre la (des)memòria, el temps present i el futurible* són font que alimenta el moviment.

Inicio la meva formació professional de dansa en el centre Varium (Barcelona). Graduada en disseny gràfic a Elisava (Universitat Pompeu Fabra), obtin un Màster en arts digitals a IDEC (Pompeu Fabra). Des del 2008 segueixo mestres i coreògrafs nacionals i internacionals. Des de 2011 fins al dia d’avui les meves col·laboracions principals han estat amb Stephan Herwig, Sabine Glenz, Moritz Ostruchnjak i Daniela Bendini, Nadine Gerspacher, Vero Cendoya i Angels Margarit.

A partir de 2017 inicio la meva trajectòria com a creadora amb la meva primera peça “Blanc Salvatge”, presentada al festival HIER=JEZTZ de Munic, a la Sala Baratza de Vitoria-Gasteig, La Caldera (Quinzena Metropolitana de la Dansa), El Maldà el Dansa i Terrats en Cultura.

MARCOS NÁCAR i MATILDE BASSETTI / Tierra trazada
(dansa)

Tierra trazada és una investigació sobre el recorregut com a experiència subjectiva. Dos personatges caminen sense ninguna direcció aparent pel territori. Troben artefacte al seu pas i, a través dels esdeveniments que succeixen, donen nous significats a allò que perceben. Durant la performance compartiran els seus recorreguts amb el públic, que es convertirá en part activa, posant en el focus l’experiència subjectiva de cada un dels participants. El món es presenta com a nou quan cambia la percepció, es aquest món el que us volem entregar. Apreciar el rastre dels nostres passos i línies que vau dibuixar a la terra.

Matilde Bassetti (Itàlia / Berlin)– Ballarina i intèrpret resident a Berlín, on treballa com a intèrpret per a Medhat Aldaabal (Dabkesim; amb el recolzament de Radial System, Sasha Waltz and friends), The Progressive Wave (UY ZONE), Anna Altobello (LSN) i Michele Rizzo.

Des del 2019 col·labora amb Marcos Nácar realitzant les peces “Wish you were here”, i l’instal·lació “Sotto al ponte che pugnala la Sicilia” per al col·lectiu “Landescape”.
A partir de 2016 treballa amb l’artista digigtal Mara Cassiani amb qui actua a Santarcangelo Dei Teatri, Kampnagel, Roma Europa, (The Sky Was Pink; Spirit; Global Bronze), guanyant el 2019 amb l’espectacle “Spirit” el premi Digitalive Romaeuropa.

Amb las seva pràctica artística, investiga com la performativitat comunica amb la nostra vida diària, deixant que les nostres necessitats bàsiques tornin a estar en el centre del discurs artístic.

Marcos Nácar (Barcelona / Berlín) – Actor i ballarí, nascut a Barcelona i resident a Berlín. Inicia la seva experiència en les arts escèniques com a intèrpret en diverses companyies de teatre de Barcelona, com la companyia de teatre de l’oprimit “Impactat”, mentres realitza els seus estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, on s’especialitza en Filosofia del dret. Es forma com a ballarí a l’escola tragantDansa i a l’escola Tanzfabrik de Berlin.

Els seus treballs més recents han estat la interpretació de la peça “Concordança”, presentada al festival de la Mercè, la creació i interpretació del solo “menu” i la co-creació juntament amb Matilde Bassetti de les peces “Wish you were here” i la instal·lació “Sotto al ponte che pugnala la Sicilia” per al col·lectiu “Landescape”.

La seva pràctica artística es basa en composar amb allò que ens ve donat. Balla i filma improvisacions site-specific, especialment quan ningú mira.

EMMA RIBA i DAVID FONT / Dels gestos perduts i els sons oblidats
Amb Pere Vilarrubla Garcia i Xavi Pérez Torrent
(dansa)

Dels gestos perduts i els sons oblidats és una recerca a través del so i el moviment que posa la mirada en els costums i tradicions agrícoles de l‘Andorra del segle passat. El punt de partida consisteix en re-aprendre algunes de les tasques agrícoles dels segles passats agafant aquelles eines més primitives que necessiten una tècnica especial, entendre’n la funció i la pràctica, i endinsar-nos en els ritmes de treball que cada tasca necessitava. A través de la manipulació de les eines, volem aplegar en forma d’espectacle en viu accions, gestos, sons i ritmes que mostren una activitat ja passada i a la vegada posen en relleu la bellesa del saber fer, la duresa de les feines repetitives, i la necessitat de la tècnica per sobre de la tecnologia.

David Font Bernet – Músic, intèrpret professional de la guitarra clàssica i artista sonor que es caracteritza per la seva polivalència i capacitat d’adaptació en noves situacions artístiques i nous estils musicals. Busca col·laboració amb diferents disciplines com la poesia, la fotografia, i en especial la dansa contemporània en la qual ha estat profundament immers des dels últims 5 anys. Cerca la manera de trencar la impersonalització musical a través del treball dels/les ballarins/es contemporanis/es.

Emma Riba Santuré (Andorra) – Ballarina i creadora. Treballa com a ballarina intèrpret principalment amb les companyies Ex Nihilo (Marsella) i Cielo RasO (Donosti) i també amb coreògrafs com Willi Dorner i Zsuzsa Rozsavolgyi. Paral.lelament a la seva vessant com a intèrpret, forma part del col·lectiu La Súbita juntament amb la Laura Alcalà, on combinen projectes de creació, pedagogia i projectes comunitaris, i col·labora amb el guitarrista David Font en projectes que posen la mirada en les intervencions “site-specific”.

QUIM VILAGRAN / GÓRECKI
(dansa)

Górecki és una peça de dansa de curta durada en procés d’investigació i creació que s’inspira en l’escultura de l’artista alemanya Kiki Smith, Costelles, creada el 1987. És una reflexió sobre com la naturalesa humana es relaciona amb el seu entorn, és a dir, com el moviment del tors i el gest respiratori dialoguen amb l’espai. Així mateix, la proposta s’ha investigat a partir de la partitura de la Simfonia núm. 3 del compositor polonès Henryk Górecki, composta el 1976, i també coneguda com a Simfonia de les lamentacions.

En la residència de creació a Natures 2020 s’investigarà la relació del cos amb el paisatge agrícola i rural de l’Alzina de l’Aguda i amb les canyes dels canyers com a element escenogràfic. Un diàleg amb la natura, amb la senzillesa de la vida rural i amb la riquesa de les coses que passen amb el pas del temps.

Quim Vilagran (Girona) – Intèrpret, creador, docent i biòleg. Investiga i treballa el moviment a partir de la senzillesa, l’eficiència i l’animalitat del cos. S’interessa per la creació de nous llenguatges del cos, amb text i veu i, amb la utilització d’escenografies d’elements nobles i naturals.

És fundador de la plataforma Última vèrtebra, un espai d’investigació i recerca al voltant del cos i el llenguatge contemporani, que s’inspira amb l’artesania, la natura i els coneixements tradicionals. S’inicia en art dramàtic a Girona i es forma en dansa contemporània en diferents espais de creació a Barcelona.

Ha participat en diferents projectes de creació com a creador i intèrpret, amb presentacions al Festival Internacional de Pula, Croàcia (2013), Caravana de tràilers (GRUA) en el Grec Festival de Barcelona (2014), Festival TNT – Terrassa noves tendències (2015), nunOff Festival de creació emergent de Barcelona (2016), entre altres llocs.

Com a coreògraf també ha dirigit diverses creacions amb diferents col·lectius i realitzat diversos treballs i adaptacions de treballs en llocs específics (Festival Domèstica, Girona), Festival Insitu (Barcelona)o al Festival Corposamente (Itàlia).

JAUME AMIGÓ 
(arts plàstiques)

 Gran part del treball consisteix a observar i escoltar la natura per poder plasmar la infinitat de formes, textures i imatges que aquesta ens ofereix. Els meus recursos pictòrics i formals provenen dels elements més primaris de la natura -l’aigua, l’aire, la terra, i el foc- i també dels objectes més quotidians. L’obra sorgeix d’una admiració cega per la bellesa que es pot trobar en cada petit objecte, en cada petita pedra, en cada pessic de pols, en cada petita fulla.

Jaume Amigó (l’Alzina de l’Aguda / Barcelona)

Fidel a la seva vocació de pintor, en Jaume Amigó ha desenvolupat durant anys un llenguatge característic, personal, vinculat a la natura, a les seves transformacions, a la terra. Els seus viatges al Marroc i sobretot al Japó han marcat considerablement la seva obra.
 A més de la pintura, ha realitzat múltiples incursions en l’escultura, la ceràmica, el gravat, així com en la dansa i el teatre, amb col·laboracions escenogràfiques; per tornar sempre a la pintura, la seva forma d’expressió de referència.

Ha realitzat exposicions a llocs com Barcelona, Amsterdam, Madrid, Chicago, Osaka, Tòquio, Sion (Suïssa) o França, havent treballat amb la Galeria dels Àngels (Barcelona), la Michael Dunev Art Projects (Torroella de Montgrí), Galerie Roger Katwijk (Amsterdam), Le Ferm – Asile (Sion, Suïssa), Art Front Gallery i Broken Gallery (Toquio), Galeria Petit Pois (Osaka), entre d’altres.

VÍCTOR MATA / Disc
(arts plàstiques)

Pel festival NATURES, Víctor Mata proposa la creació d’una instal·lació de pedra seca Disc estretament relacionada amb el moviment artístic de l’Art a la Natura, la qual es proveirà dels recursos naturals propis de l’indret.

La finalitat de la intervenció implica establir una relació dialògica amb el medi natural i manifestar una nova perspectiva de l’emplaçament, del seu entorn proper i llunyà mitjançant l’artialització del paisatge.

Aquesta intersecció predisposa a idealitzar una estructura amb pedra natural del sector que mostra una relació equilibrada amb el territori. Disc respecta l’indret i el transforma per artialitzar-lo. És tributària a les preexistències patrimonials i històriques de l’Alzina de l’Aguda i cerca la consonància amb la forma i composició dels camps de conreu del paisatge que l’acull.

Víctor Mata (Barcelona) – Artista i historiador, participa en certàmens de land art, en encàrrecs d’instal·lacions artístiques per a ajuntaments, entitats culturals, en projectes educatius d’art de la natura per a escoles, i imparteix conferències sobre l’art de la natura, paisatge i pedra seca. Actualment presideix la Land Art Associació Catalunya.

Treballa en l’aplicació d’accions artístiques destinades a programes de recerca, reconstrucció i divulgació de construccions i paisatge de pedra seca, en projectes de memòria històrica i de protecció de la natura.

Víctor Mata també dirigeix Dos Punts Documentació i Cultura, S.L., empresa especialitzada en organització d’arxius, biblioteques i producció cultural (www.dospunts.net). Ha publicat diversos llibres, articles, comunicacions i ponències sobre el món professional de la seda, la procuradoria, apotecaria, immigració occitana, història local i moderna. Ha comissariat i produït exposicions temàtiques i documentals.

ORIOL TEIXIDOR / Inmersió
(arts plàstiques)

En el marc de la sèrie “IMMERSIONS” iniciada l’any 2014, que ja compta amb més de 250 obres entre pintures, dibuixos i escultures, em proposo de realitzar una nova obra totalment vinculada al paisatge que acull el NATURES’20. Mitjançant l’ús d’elements naturals existents al territori, una ‘immersió’ de gran format transformarà temporalment algun fragment de terra de l’entorn, deixant l’empremta d’una silueta humana de mida real. Una manera de manifestar la relació harmònica entre humans i natura o, per contra, de reflexionar sobre la petja humana que estem deixant en el planeta.

Oriol Teixidor (Barcelona) – Artista i  arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya. Es forma en les arts plàstiques de manera autodidacta, mitjançant un viatge de quatre anys que el porta a visitar i estudiar els principals museus europeus per a conèixer la Història de l’Art, i a retirar-se un temps a les muntanyes, en solitari, on començarà a pintar. www.orioltexidor.com

3er Premi al Concurs Internacional Anchipurac esCultura, Argentina (2018), Premi-Beca Cal Massó d’Art Contemporani (2008), 1r Premi al Concurs Biennal de Pintura Jove de la Generalitat de Catalunya (2004), Premi Internacional del Cercle de Belles Arts de Lleida (2003), 1r Premi en el Concurs Jaurena Art de Pintura (2003), Premi a la Pintura Jove Sala Parés (2002). Ha estat artista resident convidat per diversos museus nacionals i internacionals. La seva obra es troba en col·leccions d’art a Espanya, Holanda, França, Bèlgica, Alemanya, Marroc, Anglaterra, Portugal, Àustria i Argentina.