text sobre la creació

 

Què és per a mi el treball de creació?

 

Treballar en la creació és per a mi una manera de comunicar-me amb mi mateixa i amb els altres. Donar corporeïtat a neguits,  desitjos,  preguntes, al subconscient… El treball de creació és necessitat-dolor-satisfacció. Crear em dona l’oportunitat d’estar atenta, d’afinar els meus sentits i els meus pensaments.

M’acosto al treball de creació com una recerca d’autenticitat. M’agrada entregar-me per perdrem i sorprendrem en diferents jo(s) fent possible que es manifestin en la diversitat de formes i expressions que puguin aparèixer. Com deia el poeta: Ser un mateix és sempre arribar a ser un altre que som i que portem amagat en el nostre interior, més que res com a promesa o com a possibilitat de ser (Octavio Paz).

Allò què faig ho trobo pel camí de la fisicalitat del moviment i de les sensacions del cos, pel camí emocional i també pel camí intel·lectual. Passo i passejo d’un a l’altre, trobant dreceres i establint diàlegs que responen a aquesta pluralitat de plans i dimensions.

Coreografiar o no, ballar o no, actuar o no, fer la peça més teatral o més ballada. En general intento donar resposta a les necessitats de cada projecte que em plantejo. Fins ara i de forma natural he anat intercalant peces d’una dansa formal i física amb peces amb un punt teatral. En qualsevol cas parteixo de la fisicalitat del cos i la dansa com a eix vertebrador.

Hi ha una preocupació tant pel fons com per la forma. En general però hi ha un estat anímic que mou i articula la presència del cos i el seu moviment i de qualsevol altre element que hi pugui estar implicat (text, elements visuals, etc). Les idees es tradueixen en moviments amb qualitats determinades que esdevenen imatges acompanyades ben sovint d’objectes o materials.

En general, les meves creacions són intimistes, d’intensitat psicològica i amb un component plàstic important. La presència i força interpretativa, les diferents qualitats de moviment i la plasticitat del conjunt marquen la construcció de les peces.

D’alguna manera totes les peces giren al voltant de les contradiccions dels nostres desitjos, pors, plaers, insatisfaccions, conflictes amb nosaltres mateixos i amb els altres. És a dir, sempre a l’entorn de la nostra condició de ser. Es privilegia així la vessant existencial que recorda el pes i la lleugeresa de la nostra condició temporal.

M’interessa, com deia Italo Calvino referint-se a la literatura: indagar el món en les seves manifestacions multiformes i els seus secrets, i també per donar forma a mites personals i experiències directes, a fantasies i fragments de memòries transformades i combinades… En el meu cas, explorant des del cos que tenim i que som.

 

olga tragant