Intervencions Artístiques en l’Entorn Rural 2020 – Artistes

Recorregut/mostra per les Intervencions Artístiques:
dansa i arts plàstiques

Us presentem als artistes seleccionats per participar del programa de Residències de Creació en l’entorn rural NATURES’20. Durant la seva estada en residència a tragantCamp, intervindran l’entorn de l’Alzina de l’Aguda des dels llenguatges de la Dansa, la Performance i les Arts Plàstiques, i els projectes resultants seran presentats durant la jornada principal del Festival NATURES’20, el diumenge 4 d’octubre.

Les propostes presentades seran pròximes al LanDance i al Land Art, creades durant el programa de Residències de Creació i realitzades específicament en el paisatge proper a tragantCamp. Així doncs seran intervencions artístiques site-specific, realitzades per l’entorn i espai específics que cada artista escollirà al voltant del poble de l’Alzina de l’Aguda.

Podrem veure els artistes / projectes de dansa i arts plàstiques seleccionats pel NATURES’20:

EMMA RIBA i DAVID FONT / Dels gestos perduts i els sons oblidats (dansa)

JAUME AMIGÓ / El món a l’inrevés (arts plàstiques)

MARCOS NACAR i MATILDE BASSETTI / Tierra trazada (dansa)

ORIOL TEXIDOR / Inmersió (arts plàstiques)

QUIM VILAGRAN / Górecki (dansa)

SARA PONS / Win-Do-W (danza)

VÍCTOR MATA / Formes (arts plàstiques)

EMMA RIBA i DAVID FONT / Dels gestos perduts i els sons oblidats
Amb Marta Moran Souto, Pere Vilarrubla Garcia i Xavi Pérez Torrent
(dansa)

Dels gestos perduts i els sons oblidats és una recerca a través del so i el moviment que posa la mirada en els costums i tradicions agrícoles de l‘Andorra del segle passat. El punt de partida consisteix en re-aprendre algunes de les tasques agrícoles dels segles passats agafant aquelles eines més primitives que necessiten una tècnica especial, entendre’n la funció i la pràctica, i endinsar-nos en els ritmes de treball que cada tasca necessitava.

A través de la manipulació de les eines, volem aplegar en forma d’espectacle en viu accions, gestos, sons i ritmes que mostren una activitat ja passada i a la vegada posen en relleu la bellesa del saber fer, la duresa de les feines repetitives, i la necessitat de la tècnica per sobre de la tecnologia.

David Font Bernet – Músic, intèrpret professional de la guitarra clàssica i artista sonor que es caracteritza per la seva polivalència i capacitat d’adaptació en noves situacions artístiques i nous estils musicals. Busca col·laboració amb diferents disciplines com la poesia, la fotografia, i en especial la dansa contemporània en la qual ha estat profundament immers des dels últims 5 anys. Cerca la manera de trencar la impersonalització musical a través del treball dels/les ballarins/es contemporanis/es.

Emma Riba Santuré (Andorra) – Ballarina i creadora. Treballa com a ballarina intèrpret principalment amb les companyies Ex Nihilo (Marsella) i Cielo RasO (Donosti) i també amb coreògrafs com Willi Dorner i Zsuzsa Rozsavolgyi. Paral.lelament a la seva vessant com a intèrpret, forma part del col·lectiu La Súbita juntament amb la Laura Alcalà, on combinen projectes de creació, pedagogia i projectes comunitaris, i col·labora amb el guitarrista David Font en projectes que posen la mirada en les intervencions “site-specific”.

JAUME AMIGÓ / El món a l’inrevés
(arts plàstiques)

 Gran part del treball consisteix a observar i escoltar la natura per poder plasmar la infinitat de formes, textures i imatges que aquesta ens ofereix. Els meus recursos pictòrics i formals provenen dels elements més primaris de la natura -l’aigua, l’aire, la terra, i el foc- i també dels objectes més quotidians. L’obra sorgeix d’una admiració cega per la bellesa que es pot trobar en cada petit objecte, en cada petita pedra, en cada pessic de pols, en cada petita fulla.

Jaume Amigó (l’Alzina de l’Aguda / Barcelona) – Fidel a la seva vocació de pintor, ha desenvolupat durant anys un llenguatge característic, personal, vinculat a la natura, a les seves transformacions, a la terra.  A més de la pintura, ha realitzat múltiples incursions en l’escultura, la ceràmica, el gravat, així com en la dansa i el teatre, amb col·laboracions escenogràfiques; per tornar sempre a la pintura, la seva forma d’expressió de referència. Els seus viatges al Marroc i sobretot al Japó han marcat considerablement la seva obra.

Ha realitzat exposicions a llocs com Barcelona, Amsterdam, Madrid, Chicago, Osaka, Tòquio, Sion (Suïssa) o França, havent treballat amb la Galeria dels Àngels (Barcelona), la Michael Dunev Art Projects (Torroella de Montgrí), Galerie Roger Katwijk (Amsterdam), Le Ferm – Asile (Sion, Suïssa), Art Front Gallery i Broken Gallery (Toquio), Galeria Petit Pois (Osaka), entre d’altres.

MARCOS NACAR i MATILDE BASSETTI / Tierra trazada
(dansa)

Tierra trazada és una investigació sobre el recorregut com a experiència subjectiva. Dos personatges caminen sense ninguna direcció aparent pel territori. Troben artefactes al seu pas i, a través dels esdeveniments que succeixen, donen nous significats a allò que perceben. Durant la performance compartiran els seus recorreguts amb el públic, que es convertirà en part activa, posant el focus en l’experiència subjectiva de cada un dels participants.

El món que es presenta com a nou quan cambia la percepció, és el món que us volem entregar. Apreciar el rastre dels nostres passos i línies que vau dibuixar a la terra.

Matilde Bassetti (Itàlia / Berlin) – Ballarina i intèrpret resident a Berlín, on treballa com a intèrpret per a Medhat Aldaabal (Dabkesim; amb el suport de Radial System, Sasha Waltz and friends), The Progressive Wave (UY ZONE), Anna Altobello (LSN) i Michele Rizzo. Amb la seva pràctica artística, investiga com la performativitat comunica amb la nostra vida diària, deixant que les nostres necessitats bàsiques tornin a estar en el centre del discurs artístic.

A partir de 2016 treballa amb l’artista digital Mara Cassiani amb qui actua a Santarcangelo Dei Teatri, Kampnagel, Roma Europa, (The Sky Was Pink; Spirit; Global Bronze), guanyant el 2019 amb l’espectacle “Spirit” el premi Digitalive Romaeuropa. Des del 2019 col·labora amb Marcos Nacar realitzant les peces “Wish you were here”, i la instal·lació “Sotto al ponte che pugnala la Sicilia” per al col·lectiu “Landescape”.

Marcos Nacar (Barcelona / Berlín) – Actor i ballarí, nascut a Barcelona i resident a Berlín. Inicia la seva experiència en les arts escèniques com a intèrpret en diverses companyies de teatre de Barcelona, com la companyia de teatre de l’oprimit “Impactat”, mentre realitza els seus estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, on s’especialitza en Filosofia del dret. Es forma com a ballarí a l’escola tragantDansa i a l’escola Tanzfabrik de Berlin.

La seva pràctica artística es basa a compondre amb allò que ens ve donat. Balla i filma improvisacions site-specific, especialment quan ningú mira. Els seus treballs més recents han estat la interpretació de la peça “Concordança”, presentada al festival de la Mercè, la creació i interpretació del solo “menu” i la co-creació juntament amb Matilde Bassetti de les peces “Wish you were here” i la instal·lació “Sotto al ponte che pugnala la Sicilia” per al col·lectiu “Landescape”.

ORIOL TEIXIDOR / Inmersió
(arts plàstiques)

En el marc de la sèrie IMMERSIONS iniciada l’any 2014, que ja compta amb més de 250 obres entre pintures, dibuixos i escultures, em proposo de realitzar una nova obra totalment vinculada al paisatge que acull el NATURES’20.

Mitjançant l’ús d’elements naturals existents al territori, una ‘immersió’ de gran format transformarà temporalment algun fragment de terra de l’entorn, deixant l’empremta d’una silueta humana de mida real. Una manera de manifestar la relació harmònica entre humans i natura o, per contra, de reflexionar sobre la petja humana que estem deixant en el planeta.

Oriol Teixidor (Barcelona) – Artista i  arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya. Es forma en les arts plàstiques de manera autodidacta, mitjançant un viatge de quatre anys que el porta a visitar i estudiar els principals museus europeus per a conèixer la Història de l’Art, i a retirar-se un temps a les muntanyes, en solitari, on començarà a pintar. www.orioltexidor.com

3er Premi al Concurs Internacional Anchipurac esCultura, Argentina (2018), Premi-Beca Cal Massó d’Art Contemporani (2008), 1r Premi al Concurs Biennal de Pintura Jove de la Generalitat de Catalunya (2004), Premi Internacional del Cercle de Belles Arts de Lleida (2003), 1r Premi en el Concurs Jaurena Art de Pintura (2003), Premi a la Pintura Jove Sala Parés (2002). Ha estat artista resident convidat per diversos museus nacionals i internacionals. La seva obra es troba en col·leccions d’art a Espanya, Holanda, França, Bèlgica, Alemanya, Marroc, Anglaterra, Portugal, Àustria i Argentina.

QUIM VILAGRAN / Górecki
(dansa)

Górecki és una peça de dansa de curta durada en procés d’investigació i creació que s’inspira en l’escultura de l’artista alemanya Kiki Smith, Costelles, creada el 1987. És una reflexió sobre com la naturalesa humana es relaciona amb el seu entorn, és a dir, com el moviment del tors i el gest respiratori dialoguen amb l’espai. Així mateix, la proposta s’ha investigat a partir de la partitura de la Simfonia núm. 3 del compositor polonès Henryk Górecki, composta el 1976, i també coneguda com a Simfonia de les lamentacions.

En la residència de creació a NATURES’20 s’investigarà la relació del cos amb el paisatge agrícola i rural de l’Alzina de l’Aguda i amb les canyes dels canyers com a element escenogràfic. Un diàleg amb la natura, amb la senzillesa de la vida rural i amb la riquesa de les coses que passen amb el pas del temps.

Quim Vilagran (Girona) – Intèrpret, creador, docent i biòleg. Investiga i treballa el moviment a partir de la senzillesa, l’eficiència i l’animalitat del cos. S’interessa per la creació de nous llenguatges del cos, amb text i veu i, amb la utilització d’escenografies d’elements nobles i naturals. És fundador de la plataforma Última vèrtebra, un espai d’investigació i recerca al voltant del cos i el llenguatge contemporani, que s’inspira amb l’artesania, la natura i els coneixements tradicionals. S’inicia en art dramàtic a Girona i es forma en dansa contemporània en diferents espais de creació a Barcelona.

Ha participat en diferents projectes de creació com a creador i intèrpret, amb presentacions al Festival Internacional de Pula, Croàcia (2013), Caravana de tràilers (GRUA) en el Grec Festival de Barcelona (2014), Festival TNT – Terrassa noves tendències (2015), nunOff Festival de creació emergent de Barcelona (2016), entre altres llocs. Com a coreògraf també ha dirigit diverses creacions amb diferents col·lectius i realitzat diversos treballs i adaptacions de treballs en llocs específics (Festival Domèstica, Girona), Festival Insitu (Barcelona) o al Festival Corposamente (Itàlia).

SARA PONS / Win-Do-W
(dansa)

Win-Do-W és un treball molt personal i poètic, obert a la improvisació, on es barrejaran els llenguatges i universos del clown, la dansa i el butoh.

Es tracta d’un treball inspirat en el temps dels somnis de la mitologia aborigen, que predeia l’esdevenir de la seva existència a través de la contemplació de l’espai, a l’espera que succeís algun fet que transformés la finestra del paisatge. El projecte també s’inspira amb la idea del poeta Joseph Brodsky sobre la geometria de la finestra, definint-la com la que obre espais físics, espais de la ment i de l’imaginari. … Win-Do-W experimenta des de la senzillesa, l’absurd, el sentit de l’humor, el joc, la transparència i la comicitat.

Sara Pons (Barcelona) – Formada en dansa clàssica, contemporània i flamenc a l’escola d’Eulàlia Blasi, així com en teatre, clown i Body Weather.

Al 2008 amb Richi Mora van formar la “Cia. ElOtro”, de Clown-dansa i manipulació d’objectes. Van tenir molt bona acollida a diferents festivals nacionals i internacionals on van treballar. També ha treballat amb Cia. Malucada, Cia. Inuter, Colectivo no Apto, Cia. Dimente (Brasil) com intèrpret del solo “Always look at the sea” (Joaquín Guerrero), guanyant el primer premi coreogràfic dels solos de Sttutgard. Actualment treballa amb la Cía. MonsDansa (Nats Nus) amb l’espectacle WabiSabi, amb Diethild Meier en el projecte “Take Time”, i com a codirectora a la “Cia. ElOtro”, i dirigint la seva pròpia companyia Sara Pons.

VÍCTOR MATA / Formes
(arts plàstiques)

Formes és una instal·lació de pedra seca feta a partir dels recursos naturals propis de l’indret, que es conceptualitza en consonància amb el paisatge que envolta l’Alzina i amb la morfologia dels camps que modelen el terreny.

L’acció antròpica sobre aquest territori ha transformat històricament la natura original en benefici propi. Avui dia, l’ús de maquinària i la tendència cap a una agricultura extensiva continua modificant el paisatge constituït per camps cerealístics, alguns encara estan delimitats per marges de pedra seca i per estretes franges de vegetació autòctona i altra d’introduïda. Aquests condicionants connecten Formes amb l’ancestral relació dialògica de l’acció humana amb l’evolució natural i el paisatge cultural fruit d’aquest d’equilibri.

Víctor Mata (Barcelona) – Artista i historiador, participa en certàmens de Land Art, realitza instal·lacions artístiques per a Ajuntaments i entitats culturals, i porta a terme projectes educatius d’Art de la Natura per a escoles, impartint també conferències sobre l’Art de la Natura, paisatge i pedra seca. Treballa en l’aplicació d’accions artístiques destinades a programes de recerca, reconstrucció i divulgació de construccions i paisatge de pedra seca, en projectes de memòria històrica i de protecció de la natura. Actualment presideix la Land Art Associació Catalunya.

També dirigeix Dos Punts Documentació i Cultura, S.L., empresa especialitzada en organització d’arxius, biblioteques i producció cultural (www.dospunts.net). Ha publicat diversos llibres, articles, comunicacions i ponències sobre el món professional de la seda, la procuradoria, apotecaria, immigració occitana, història local i moderna. Ha comissariat i produït exposicions temàtiques i documentals.